dijous, 12 d’abril del 2012
dimecres, 11 d’abril del 2012
CORRIOLA
Una corriola, politja o cúrria és una màquina simple que consisteix en una roda amb un canal a la vora (en forma de llanda), pel qual es fa passar una corda o cable i que a més és mòbil al voltant del seu eix central.
- -Canvien la direcció d’una força.
- -Amplifiquen una força.
- -Transmeten el moviment de rotació a altres corrioles.
- -El cos: és l'element que uneix la galleda amb la gola. En alguns tipus de politges està format per ràdios o aspes per reduir pes i facilitar la ventilació de les màquines en què s'instal·len.
- -El cub: és la part central que comprèn el forat, permet augmentar el gruix de la politja per augmentar la seva estabilitat sobre l'eix. Sol incloure un mecanisme que facilita la unió de la politja amb l'eix o arbre (perquè tots dos girin solidaris).
- -La gola (o canal): és la part que entra en contacte amb la corda o la corretja i està especialment dissenyada per aconseguir el major adherència possible. La part més profunda rep el nom de llanda.
CORRIOLA FIXA: Aquest tipus de màquina penja d'un punt fix i encara que no disminueix la força exercida, que és igual a la resistència, facilita molts treballs
CORRIOLA MÒBIL: En aquesta modalitat, la politja està unida a fi i es pot moure verticalment al llarg de la corda. D'aquesta manera, la força es multiplica, ja que la càrrega és suportada per ambdós segments de corda.
POLISPAST: Aquesta classe de màquina també es diu aparell i s'utilitza per poder aixecar grans pesos mitjançant un esforç moderat.
4)Lleis o expressions de càlcul
La politja mòbil és un sistema format per dues politges una fixa i un altre mòbil unides per mitja d'una corda. La força que cal fer per elevar o moure un objecte és igual a la meitat de la resistència.
F = R / 2
Si el sistema té més una politja mòbil la força és igual a la resistència entre el doble del nombre de politges mòbils .
F = R / 2n ( n= nre. politjes)
5)Aplicacions
- Hi ha moltes combinacions de politges que es poden usar, d'acord al treball que s'hagi de realitzar i l'avantatge mecànic que es vol aconseguir. Les corrioles s’apliquen en ascensors, munta-càrregues de cadena , grues…
6)Representació gràfica


POLIPAST
1)Definició i Característiques
Es diu polispast a una màquina formada per un conjunt de politges que s'utilitza per aixecar o moure una càrrega amb un gran avantatge mecànica ja que és necessari aplicar una força molt menor que el pes que cal moure. Porta dos o més politges incorporades per minimitzar l'esforç.
2)Parts i components que la formen:
És un conjunt de varies politges:
3)Diferents tipus:
4)Lleis o expressions de càlcul:
F = R / 2n ( n= nre politjes)
5)Aplicacions:
Aquests mecanismes s'utilitzen molt en els tallers o indústries que manipulen peces molt voluminoses i pesades perquè faciliten la manipulació, elevació i col·locació d'aquestes peces pesades en les diferents màquines-eines que hi ha en els tallers o magatzems, així com carregar-les i descarregar-les dels camions que les transporten.
6)Representació gràfica
Es diu polispast a una màquina formada per un conjunt de politges que s'utilitza per aixecar o moure una càrrega amb un gran avantatge mecànica ja que és necessari aplicar una força molt menor que el pes que cal moure. Porta dos o més politges incorporades per minimitzar l'esforç.
2)Parts i components que la formen:
És un conjunt de varies politges:
- El cos és l'element que uneix la galleda amb la gola. En alguns tipus de politges està format per ràdios o aspes per reduir pes i facilitar la ventilació de les màquines en què s'instal·len.
- El cub és la part central que comprèn el forat, permet augmentar el gruix de la politja per augmentar la seva estabilitat sobre l'eix. Sol incloure una peça que facilita la unió de la politja amb l'eix o arbre (perquè tots dos girin solidaris).
- La gola (o canal) és la part que entra en contacte amb la corda o la corretja i està especialment dissenyada per aconseguir el major adherència possible. La part més profunda rep el nom de llanda.
3)Diferents tipus:
- El polispast de cargol sense fi o helicoïdal: consisteix en una roda dentada, a l'eix de la qual hi ha una politja per la qual passa la cadena que eleva la càrrega, que engrana en un cargol sense fi, a l'eix del qual és fixada una politja fixa per la qual passa la branca de cadena on hom aplica la força.
- Els polispasts diferencials: dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta politja i engrana talment en les dues rodes dentades que en enrotllar-se en l'una es desenrotlla en l'altra; en aquest cas, la força necessària per a elevar una càrrega pot ésser molt inferior a la que seria necessària, en funció dels diàmetres de les dues rodes dentades.
- El polispast reial : el que té dues o més politges a cada grup. La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d'aquestes politges.
4)Lleis o expressions de càlcul:
F = R / 2n ( n= nre politjes)
5)Aplicacions:
Aquests mecanismes s'utilitzen molt en els tallers o indústries que manipulen peces molt voluminoses i pesades perquè faciliten la manipulació, elevació i col·locació d'aquestes peces pesades en les diferents màquines-eines que hi ha en els tallers o magatzems, així com carregar-les i descarregar-les dels camions que les transporten.
6)Representació gràfica
BIELA-MANOVELLA
- 1. Descripció i característiques
2. Elements del mecanisme
L'eix disposa d'un moviment giratori que transmet a la maneta.
La maneta (o l'excèntrica) converteix el moviment giratori de l'eix en un circular en la seva empunyadura (eix excèntric).
El cap de la biela està unida a l'empunyadura de la manovella(eix excèntric) i, per tant, està dotada d'un moviment circular.
En el seu moviment circular, el cap de la biela arrossega el peude biela, que segueix un moviment lineal alternatiu.
La trajectòria seguida pel peu de biela és lineal alternativa, però l'orientació del cos de la biela canvia en tot moment. Això presenta un petit inconvenient que pot solucionar afegint altres operadors (per exemple un èmbol)
3. Aplicacions
-Sistema de foto centrado per mitjà de fibra òptica.
-En cas de materials laminats, mordasses construïdes en acer indeformable, amb temperatura constant controlades electrònicament.
-En cas de polietilè, mordasses de segellat per pols controlades electrònicament i refrigerades per aigua.
- Tots els elements que es troben en contacte amb el producte realitzats en acer inoxidable.
- Comando de la envasadora per mitjà d'un PLC, marca Allen Bradley.
- Moviment principal de la envasadora realitzat per un motor reductor lliure de manteniment.
4. Representació gràfica
CADENA
Descripció i
característiques
Una cadena és un component fiable d'una
màquina, que transmet energia per mitjà de
forces extensibles, i s'utilitza sobretot per a
la transmissió i transport d'energia en els sistemes mecànics. La
funció i les aplicacions de la cadena són similars a
la d'una corretja.
La cadena de corró d'acer està formada per una sèrie de peces de revolució que actuen com coixinets, estant situades cada conjunt a una distància precisa de l'altre mitjançant altres peces planes anomenades plaques. El conjunt coixinet està format per un passador i un casquet sobre el qual gira el rodet de la cadena. El passador i el casquet són cimentats per permetre una articulació sota pressions elevades, i per suportar les pressions generades per la càrrega i l'acció de en gran i impartida a través dels rodets de cadenes, generalment les plaques exteriors i interiors se sotmeten a un procés de temperat per obtenir una major tenacitat.
La cadena de corró d'acer està formada per una sèrie de peces de revolució que actuen com coixinets, estant situades cada conjunt a una distància precisa de l'altre mitjançant altres peces planes anomenades plaques. El conjunt coixinet està format per un passador i un casquet sobre el qual gira el rodet de la cadena. El passador i el casquet són cimentats per permetre una articulació sota pressions elevades, i per suportar les pressions generades per la càrrega i l'acció de en gran i impartida a través dels rodets de cadenes, generalment les plaques exteriors i interiors se sotmeten a un procés de temperat per obtenir una major tenacitat.
2. Elements
del mecanisme
-Placa exterior
i interior
La placa és un component que suporta la tensió que s'exerceix a la cadena. Aquestes generalment estan sotmeses a càrregues de fatiga i acompanyat de vegades per forces de xoc. Per tant, la placa ha de tenir no només gran força extensible estàtica, sinó que també ha de suportar a les forces dinàmiques de les càrregues de xoc. A més, la placa ha de suportar condicions ambientals, les que podrien provocar per exemple, corrosió, abrasió, etc.
-Passador
El passador està conforme a les forces que s'exerceixen sobre ella i de flexions transmeses per la placa. Aquest al seu torn actua al costat del casquet com arc de contacte de les dents del pinyó, quan les flexions de la cadena s'exerceixen durant el contacte amb el pinyó. Per tant, les necessitats el passador han de suportar tota la força de transmissió, resistència a la flexió, i també han de tenir suficient resistència contra forces de xoc.
La placa és un component que suporta la tensió que s'exerceix a la cadena. Aquestes generalment estan sotmeses a càrregues de fatiga i acompanyat de vegades per forces de xoc. Per tant, la placa ha de tenir no només gran força extensible estàtica, sinó que també ha de suportar a les forces dinàmiques de les càrregues de xoc. A més, la placa ha de suportar condicions ambientals, les que podrien provocar per exemple, corrosió, abrasió, etc.
-Passador
El passador està conforme a les forces que s'exerceixen sobre ella i de flexions transmeses per la placa. Aquest al seu torn actua al costat del casquet com arc de contacte de les dents del pinyó, quan les flexions de la cadena s'exerceixen durant el contacte amb el pinyó. Per tant, les necessitats el passador han de suportar tota la força de transmissió, resistència a la flexió, i també han de tenir suficient resistència contra forces de xoc.
-Casquet
El casquet és d'estructura sòlida i es rectifiquen si són corbats, amb el resultat que donen una base cilíndrica perfecta per al corró. Aquesta característica maximitza la durada del rodet en condicions d'alta velocitat i dóna una seguretat més consistent de la placa interior sobre el casquet.
El casquet és d'estructura sòlida i es rectifiquen si són corbats, amb el resultat que donen una base cilíndrica perfecta per al corró. Aquesta característica maximitza la durada del rodet en condicions d'alta velocitat i dóna una seguretat més consistent de la placa interior sobre el casquet.
-Corró
El corró està sotmès a la càrrega d'impacte quan està en contacte amb les dents del pinyó amb la cadena. Després del contacte, el corró canvia el seu punt del contacte i de balanç. Se sosté entre les dents del pinyó i del casquet, i es mou a la cara de la dent mentre que rep una càrrega de compressió.
El corró està sotmès a la càrrega d'impacte quan està en contacte amb les dents del pinyó amb la cadena. Després del contacte, el corró canvia el seu punt del contacte i de balanç. Se sosté entre les dents del pinyó i del casquet, i es mou a la cara de la dent mentre que rep una càrrega de compressió.
A més, la superfície interna del rodet constitueix una peça del coixinet juntament amb la superfície externa de la boixa quan el corró trencada al carril. Per tant, ha de ser resistent al desgast i encara tenir força contra xoc, fatiga, i la compressió.
3. Diferents
tipus
·
Cadena calibrada:
Denominació utilitzada en la indústria de
cadenes per a cadenes d'acer rodó amb toleràncies inferiors
que en cadenes no calibrades, per aconseguir
un acoblament amb la roda dentada.
·
Cadena no calibrada:
Denominació utilitzada en la indústria de
cadenes per a cadenes d'acer rodó amb toleràncies superiors que
a les cadenes calibrades.
4. Càlcul
de velocitats
-
T = M 1 x g x f 1 x 1,1 + M 1 x g x f 2 + M 2 x g x f 3
T
= tensió total a la cadena.
M 1 = pes de la cadena.
M 2 = pes dels objectes transportats.
f 1 = coeficient de la fricció quan la cadena esta tornant.
M 1 = pes de la cadena.
M 2 = pes dels objectes transportats.
f 1 = coeficient de la fricció quan la cadena esta tornant.
f
2 = coeficient de la fricció quan la cadena esta transportant objectes.
f
3 = coeficient de la fricció quan els objectes transportats s’estan movent.
g = constant gravitacional
1,1 = perdudes del pinyó degut als canvis direccionals de la cadena.
g = constant gravitacional
1,1 = perdudes del pinyó degut als canvis direccionals de la cadena.
5. Aplicacions
Les màquines de transmissió d'energia en
gran part utilitzades en cadenes, engranatges o
corretges. La taula 1.1 proporciona una comparació d'elles.
Generalment, la cadena és una peça que resulta econòmica per a les màquines de transmissió d'energia que operen a velocitats baixes i de grans càrregues. No obstant això, és també possible utilitzar la cadena en condicions d'alta velocitat com en la transmissió de l'eix de lleves del motor de l'automòbil. Això s'aconsegueix ideant un mètode apropiat d'operació i lubricació.
- Usos en l'aviació
Generalment, la cadena és una peça que resulta econòmica per a les màquines de transmissió d'energia que operen a velocitats baixes i de grans càrregues. No obstant això, és també possible utilitzar la cadena en condicions d'alta velocitat com en la transmissió de l'eix de lleves del motor de l'automòbil. Això s'aconsegueix ideant un mètode apropiat d'operació i lubricació.
- Usos en l'aviació
L'avió Sigui Harrier fa
servir cadenes per controlar l'angle de les toveres d'empenta del
motor.
Els controls de vàlvules, elevadors d'ales i timó de cua de l'avióBAE 146 fan servir cadenes.
-Usos en diferents camps
Els controls de vàlvules, elevadors d'ales i timó de cua de l'avióBAE 146 fan servir cadenes.
-Usos en diferents camps
Els equips de perforació de pous
de petroli incorporen cadenessèrie ANSI, décuple de 38.10 [mm] de
pas.
Igual que en perforacions terrestres s'utilitzen cadenes per a equips de perforació en plataformes marines.
Igual que en perforacions terrestres s'utilitzen cadenes per a equips de perforació en plataformes marines.
.
Representació
gràfica
ROSCA
1. Definició i
característiques
Un roscat o rosca és una superfície l'eix de la qual està
contingut en el plànol i entorn d'ell descriu una trajectòria helicoïdal
cilíndrica.
La superfície roscada és una superfície helicoïdal, engendrada
per un perfil determinat, el pla de la qual conté l'eix i descriu una
trajectòria helicoïdal cilíndrica al voltant d'aquest eix. El roscat es pot
efectuar amb eines manuals o es pot fer en màquines tant amb un trepant, amb
una fresadora o amb un torn.
Característiques
· Pas: És la distància que hi ha entre dos filets
consecutius. Els passos de rosca estan normalitzats d'acord al sistema de rosca
que s'apliqui.
· Diàmetre exterior de la rosca: És el diàmetre exterior
del cargol. També estan normalitzats d'acord al sistema de rosca que
s'utilitzi.
·
Diàmetre interior o de fons
·
Diàmetre de flanc o mitjà
·
Angle de l'hèlix de la rosca
·
Els sistemes principals de rosques per cargols són:
METRICA, Whitworth, SELLERS, GAS, SAE, UNF en les seves versions de pas normal
o de pas fi.
2. Parts i
components que la formen
El roscat consisteix en la mecanització helicoïdal
interior (femella) i exterior (cargol) sobre una superfície cilíndrica. Aquest
tipus de sistemes d'unió i subjecció (rosques) és present en tots els sectors
industrials en què es treballa amb matèria metàl·lica.
3. Diferents
tipus
Les rosques són diferents segons la forma geomètrica del
seu filet.
·
Rosca triangular: rep aquest nom quan el prisma que
engedra la rosca té secció semblant a un triangle. És la més utilitzada en la
indústria, per destinar-se a la subjecció de peces.
·
Rosca quadrada: és la engendrada per un filet de secció
quadrada. No està normalitzada, de manera que en l'actualitat tendeix a
desaparèixer.
·
Rosca trapezial: és la engendrada per un filet la secció
és un trapezi isòsceles. S'empra molt en eixos de màquines eines, per
aconseguir moviments de translació.
·
Rosca rodona: aquesta rosca és utilitzada en eixos que
hagin de suportar esforços grans o bruscos. És la rosca de millors condicions
mecàniques, però de difícil elaboració.
·
Rosca en dent de serra: És la engendrada per un filet el
qual la secció és aproximadament un trapezi rectangle. Rosca de difícil
elaboració però molt resistent als esforços “axiliales” en un sol sentit. És
molt utilitzada en artilleria i premses.
4. Lleis o
expressions de càlcul
La pre-càrrega és una funció del parell de cargolament
aplicat al cargol i del coeficient de fregament. La pre-càrrega és la força en
Newton que pressiona a les peces durant el serratge del cargol. El parell és
una força aplicada en l'extrem d'un braç de palanca constituït per les eines
d'estrenyiment (claus, tornavís, etc.) I la força manual o pneumàtica que
s'aplica a les mateixes.
parell (N • m) = força (Newton) x longitud (metre).
La conversió de N • ma quilogram-força • metre és la
següent:
1 N • m = 0,102 Kp • m
5. Aplicacions
La rosca es pot utilitzar de dues maneres diferents:
Roscat manual: El roscat manual es pot realitzar per mitjà d'un mascle o
d'una filera. El mascle és una eina de tall amb la qual es fan rosques en la
part interna de forats, generalment en una peça metàl·lica o de plàstic.
El roscat manual s'utilitza en manteniment industrial i
mecànic per repassat de rosques, en instal·lacions i muntatges elèctrics, etc.
Roscat amb
màquina:
·
Fresadora:
El fresat de rosques permeten roscar materials de major duresa i
desenvolupar velocitats de tall i avanç molt superiors al roscat amb mascle.
També pot realitzar diverses operacions en els orificis, com foradar un
orifici, fer-li un xamfrà, mecanitzar la rosca i ranurar el final de la
mateixa. Pot fer que la rosca arribi més a prop del fons d'un orifici cec, i
fins i tot roscar forats de diferents dimensions en la mateixa peça.
·
Torn: El
tornejat de rosques es realitza freqüentment en torns CNC, amb eines de metall
dur amb plaqueta intercanviable que ja tenen adaptat el perfil de la rosca que
es tracti de mecanizar.
·
Roscat
per laminació: Quan es requereixen produir grans quantitats de peces
roscades es recorre a la laminació en lloc de l'arrencada d'encenall. En aquest
mètode les fibres del material no són tallades sinó desplaçades. Això redueix
el temps de fabricació, estenent la durabilitat de les eines, a més de reduir
els sobrants de material.
El roscat per laminació es pot realitzar diversos tipus
de torns, centres de mecanitzat i torns CNC.
6. Representació
gràfica
PALANCA
Definició i característiques:
Una palanca és
una màquina simple composta per una barra rígida que pot girar lliurement al
voltant d'un punt de suport, o fulcre. Pot utilitzar-se per a amplificar la
força mecànica que s'aplica a un objecte, o per a incrementar la distancia
recorreguda per un objecte en resposta a l'aplicació d'una força.
Característiques:
· - Está composta per una barra rígida.
· -Gira lliurement al voltant d’un punt de suport.
2. Parts i components que la formen
Com que la planca només esta formada per una barra rígida
les parts que té són:
·
Potència (P), força que hem d'aplicar.
·
Resistència (R), força que hem de vèncer, és la que fa la
palanca a conseqüència d'haver aplicat nosaltres la potència.
·
Braç de potència (BP), distància entre el punt en què
apliquem la potència i el punt de suport (fulcre).
·
Braç de resistència (BR), distància entre el punt en què
apliquem la resistència i el (fulcre).
3. Diferents tipus
Les planques es poden dividir en tres tipus
o gèneres depenent de la posició relativa del fulcre i els punts d'aplicació de
les forces de potència i de resistència:
· - PALANCA DE PRIMER TIPUS
En la palanca de
primer tipus, el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de
potència i de resistència.
· -PALANCA DE SEGON TIPUS
En la palanca de segon
tipus, la força de resistència es troba entre el fulcre i la força de potència.
En aquest cas la força aplicada és menor que la càrrega, aconseguint així un
avantatge mecànic.
· -PALANCA DE TERCER TIPUS
En la palanca de
tercer tipus, la força de potència es troba entre el fulcre i la força de
resistència. El tercer tipus és notable perquè la força aplicada ha de ser
major que la força que es requeriria per a moure l'objecte sense la palanca.
Aquest tipus de palanques s'utilitza quan el que es requereix és amplificar la
distància que l'objecte recorre.
4. Lleis o
expressions de càlcul
Si s’aplica una força F en un extrem de la
barra, n’apareix una altra a l’altre extrem, que anomenarem resistència R.
Aquesta última depèn de la força aplicada i
de la situació del punt de suport. Si aquest és al mig de la barra, la força
serà igual a la resistència. Si no és al mig, sense considerar el pes de la
barra, s’ha de complir.
Treball
consumit = Treball útil
F·e1
= R.e2
On E1 i E2 són les
distàncies del punt de suport a la força aplicada i a la resistència
respectivament. Aquesta relació és el que s’anomena llei de la palanca, és a
dir, que la força pel seu braç és igual a la resistència pel seu. Per tant, com
més lluny del punt de suport apliquem la força, més gran serà l’avantatge
mecànic i per tant més gran serà la resistència a equilibrar, tot i que aquesta
es desplaçarà proporcionalment menys que la força.
5.
Aplicacions
A la vida cuotidiana la palanca de primer
tipus la podriam utilizar per tallar per exemple. La de segon tipus la podriem
fer servir per trencar les nous, es a dir que amb el trenca nous fem una
palanca de segon tipus. I la palanca de tercer tipus la fem servir com a pinces
per agafar el pa o el gel.
6. Representació gràfica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)